Projecte. Fitxa de disseny de l'activitat

TÍTOL DE L’ACTIVITAT

Com puc fer un treball xulo?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I LA TECNOLOGIA MEDIADORA

L’aprenent serà el Mohamed, un infant de 11 anys, que viu a Catalunya des dels 5 anys. Té un diagnòstic  per Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat i retard mental. L’aprenent assisteix quatre tardes a setmana al Centre Diürn amb el grup de grans. La mediadora seré jo, educadora del Centre Diürn. La tecnologia mediadora que s’utilitzarà seran ordinadors de taula, el processador de textos Microsoft Word i una impressora.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA

PROBLEMA

Com podem millorar l’elaboració i presentació de treballs a través d’un processador de textos com el Microsoft Word.

DESCRIPCIÓ

Pel barri on està ubicat el Centre  Diürn (barri situat a les afores de la ciutat, amb una gran població gitana i de nouvinguts i un nivell socioeconòmic i cultural baix, amb un alt percentatge d’atur) la gran majoria dels infants que hi participen provenen de famílies amb un nivell socioeconòmic baix, sense possibilitat de disposar d’ordinadors o Internet a casa. Dins la programació del Centre Diürn hi ha destinada una sessió setmanal de repàs escolar pel grup d’en Mohamed, durant aquesta sessió els infants aprofiten per fer els deures de l’escola i, sobretot, els treballs fets per ordinador. Així, pel Centre és una situació quotidiana que els infants utilitzin la sala d’ordinadors per elaborar els treballs escolars. D’aquesta situació quotidiana (la sessió setmanal de repàs escolar) és d’on sorgeix el problema, ja que en aquest espai en Mohamed s’ha queixat repetidament que a ell mai ningú li ha ensenyat a utilitzar un processador de textos i que com a conseqüència sempre rep pitjor nota en els treballs de la classe que els altres companys, ja que aquests presenten textos més ben elaborats, “més xulos” com ell mateix verbalitza. Per tant, és del propi aprenent qui exposa el problema, demanant ajuda de forma indirecta. A en Mohamed li fascinen els ordinadors, hi té una vertadera fixació i li interessa molt tot allò que hi té relació encara que té molt poc domini i experiència en el seu ús ja que hi ha tingut un accés molt deficitari. A aquestes circumstàncies s’hi ha d’afegir les seves dificultats per comprendre i parar atenció a allò que se li explica així com la necessitat d’una atenció molt individualitzada per dur a terme els aprenentatges. Segurament per aquestes circumstàncies des de l’escola que en Mohamed no domini el processador de textos amb solvència no és veu com un problema, ja que consideren que no és una prioritat degut a les seves dificultats en la resta d’àrees. De fet, el seu tutor li ha indicat repetides vegades que no és necessari que ell porti els treballs fets per ordinador i que els pot presentar a mà. Per en Mohamed aquesta no és una veritable solució ja que ell té interès per aprendre a utilitzar el processador correctament i fer la tasca de la mateixa forma que els seus companys. El que vull aconseguir amb aquest projecte és que en Mohamed aprengui a elaborar textos amb els recursos que ofereix el processador per poder així presentar treballs ben elaborats a l’escola millorant el seu  autoconcepte i autoestima.

CLASSIFICACIÓ DEL PROBLEMA Per classificar el problema exposat seguiré la classificació de Jonassen i la  tipologia de solució de problemes que es descriu a l’apartat 2 “Aprendre a solucionar problemes” del Mòdul 3 de l’assignatura.

ESTRUCTURACIÓ

En un problema ben estructurat hi trobem tots els elements del problema ben definit de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible; posseeix respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució presentat i prescrit. En canvi, en un problema mal estructurat fa referència a activitats diàries, (com és la utilització d’un processador de textos) integra diversos camps de contingut, tenen uns objectius vagament definits amb diferents vies de solucions que són no predictibles ni convergents. En aquest cas, considero, que ens trobem més a prop d’un problema mal estructurat.

COMPLEXITAT

Pel que fa la complexitat s’han de tenir en compte tres dimensions. Per una banda el nombre de temes, funcions i variables que actuen en el problema, el nombre d’interaccions dins aquests temes i la predictibilitat del comportament d’aquests temes. En aquest cas, hi actuen diverses variables com la motivació del Mohamed, la seva destresa en l’ús del processador de textos o la possible incidència de les seves dificultats en el procés d’aprenentatge. Totes aquestes variables estan interaccionades entre elles i poden fer el problema més complex. Per tot això diria que és un problema complex però en baix grau.

ESPECIFICITAT DEL CAMP

Es tracta d’un problema ben situat, com ho acostumen a ser els mal estructurats. Les habilitats per resoldre el problema estan integrades en un context determinat: l’ús de les eines del processador de textos per embellir un document (utilització de diferents fonts, mides, colors etc.).

TIPUS

Pel que fa a la tipologia es correspon a problema de resolució de dificultats partint d’un problema força quotidià pel Mohamed (no poder presentar un treball estèticament ben elaborat).

COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS PER TAL QUE ELS SIGUI SIGNIFICATIU

Com s’ha dit en Mohamed té un gran interès per la tecnologia, principalment pels ordinadors. Aprofitant aquest fet i que és el propi subjecte qui es queixa a la sessió de repàs escolar de no ser capaç d’elaborar un treball estèticament ben presentat, com a mediadora, i partint d’aquest interès i motivació del Mohamed, li plantejo millorar la seva tasca en l’elaboració dels treballs escolars. Ell rep aquesta proposta amb molta alegria, es mostra molt feliç que algú li dediqui un temps de forma exclusiva per aprendre aquells continguts i procediments que el portaran a millorar en allò que més li agrada, l’ús de l’ordinador.  Cal dir que en Mohamed ja domina alguna continguts com obrir el processador de textos i escriure en ell, esborrar, retallar i copiar però desconeix com utilitzar tipografies diferents, com fer servir els colors i com canviar la grandària de les fonts.   Exposo a continuació com s’ha fet la proposta del projecte al infant intentant mostrar-li com un problema significatiu per ell per tal que la seva resolució el motivi a participar-hi. He canviat els noms que apareixen per salvaguardar la seva intimitat. Hora d’arribada al Centre Diürn del grup del Mohamed. Arriba ell amb els altres companys (va a la mateixa classe a l’escola que molts d’ells). Txell: Bona tarda, Mohamed. El Mohamed no escolta, va parlant amb uns companys... Txell: Bona tarda, Mohamed. Mohamed: No vale!  No és just! (M’adono que està a punt de plorar i que els altres companys se’n comencen a riure.) Txell: Mohamed, vine amb mi (el rodejo per l’espatlla i  el porto a un altre sala per calmar-lo i  que m’expliqui què li succeeix) Txell: Explica’m que passa. Mohamed: Sempre és igual i ja n’estic fart. Sempre em posen mala nota! Sempre el Mohamed, no?I els altres bé, i jo no. No vale. Jo no sé fer-ho xulo. Txell: Què no saps fer xulo? Els treballs del cole? (M’és fàcil detectar ràpidament la seva queixa ja que no és la primera vegada que la verbalitza) Mohamed: Sí! El que vaig fer d’aquells tios raros m’han posat un 5! Txell: Aquells tios raros que diu són els  egipcis? (Em costa evitar somriure per la seva forma d’expressar-se, ell se n’adona i somriu també. És un treball que havia començat a fer al Centre Diürn unes setmanes abans) En Mohamed fa que sí amb el cap mentre somriu. Txell: I perquè creus que t’ha posat un 5 la profe? Perquè no el vas fer xulo o perquè el que hi va escriure no estava prou bé? Mohamed: Sí que estava bé, em vas ajudar tu, i la Tània (una voluntària del centre) i la Latifa (la seva germana gran que fa Eso). Jo feia els egipcis i el Boumedine (un altre nen de la seva classe que ve al Centre Diürn) feia el grecs... Txell mentre m’esperava per entrar el Boumedine jugava a pilota i no m’ha deixat jugar amb ell, tu dius que hem de jugar junts i jo li he dit que... Txell: Mohamed, primer m’acabes d’explicar lo del treball i després parlem amb el Boumedine, vale? Mohamed, tu creus de debò que et posen pitjor nota perquè no és tan xulo el treball? El Carlos (el tutor) sempre et diu que pots fer-lo  a mà o a l’ordinador, com tu vulguis... Mohamed: Ell em posa bona nota però les altres senyus no! La Carmen m’ha posat un 5! Txell: Llavors tu creus que si sàpiguessis posar colors i fer les lletres més xules et posarien més bona nota? Mohamed: Claro, com els altres. Txell: I a tu t’agradaria aprendre a fer-ho? Mohamed: Sí, claro. Txell: Que et semblaria si els dies que fem repàs jo t’ensenyo a fer treballs xulos. Mentre els altres fan els deures o els treballs, tu i jo ens posem junts a l’ordinador i t’ensenyo a posar colors, fer títols... No puc acabar la frase que s’aixeca de la cadira i es posa a saltar, fent el signe de la victòria i cridant:: Mohamed: Sí, sí! La Txell m’ajudarà!!! Però farem treballs xulos eh? I tu estàs amb mi tota l’estona eh?

CONTEXT DE L’ACTIVITAT. ASPECTES CONTEXTUALS RELLEVANTS PER A L’APRENENT.

Aquesta activitat es realitzarà en el context del grup de grans del Centre Diürn del que sóc educadora.  Aquest servei depèn de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament. El Centre Diürn és un servei diürn preventiu, fora de l'horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives dels infants que atén. El seu objectiu és proporcionar l’atenció a tots els infants i adolescents de 3 a 16 anys afavorint el seu desenvolupament personal i integració social i l’adquisició d’aprenentatges, prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits socioeducatius. Els destinataris són infants i adolescents de 3 a 16 anys del municipi de Reus, dividits en quatre grups d’edat: Petits (de 3 a 5 anys), Mitjans (de 6 a 8 anys), Grans (de 9 a 12) del que forma part en Mohamed i Joves (de 13 a 16) amb prioritat per aquells que estan en situació de risc social. Per cada grup d’edat es programen unes determinades activitats ajustades als objectius del centre i a les necessitats i interessos dels destinataris. Les àrees que es treballen principalment són: l’àrea d’aprenentatge escolar i formació, l’àrea del lleure i l’àrea dels aprenentatges socials. Aquest miniprojecte el duré a terme en les sessions de repàs escolar del grup de grans que es fa una vegada a la setmana en el context de l’aula d’ordinadors del Centre que disposa de connexió a internet així com d’una impressora. En el repàs escolar hi assisteixen els 16 infants del grup de grans del que forma part en Mohamed. A la mateixa aula hi haurà dos educadores més per poder atendre els altres infants mentre jo duc a terme les activitats amb en Mohamed. Tots els recursos tant d’espai com personals són coneguts i familiars per l’aprenent.

CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DE L’APRENENT

En Mohamed és un infant d’onze anys, d’origen marroquí que viu a Catalunya des dels cinc anys. Des de la seva arribava ha viscut en diferents poblacions fins que fa un any es va instal·lar a un barri de les afores de Reus. Està diagnosticat amb un Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat a la vegada que pateix certa discapacitat cognitiva. Necessita més temps i esforç que els seus companys per entendre les tasques, així com les instruccions dels jocs que se li han de repetir diverses vegades, fet que es veu incrementat per la seva dificultat per concentrar-se.  No és conscient del seu diagnòstic ni de les seves dificultats. És molt repetitiu en algunes accions, té veritables fixacions, per exemple, amb els mòbils, els ordinadors i el futbol, li costa canviar de tema. Té un bon ús del llenguatge, tant en la comprensió com en l’expressió, i domina perfectament del idioma. És un infant molt alegre, educat, atent i proper. Es mostra sempre col·laborador, participatiu i social: per ell és molt important tenir amics i ho demostra. Als seus companys els hi va costar entendre les seves dificultats i en un primer moment el van deixar de banda, fet que ell no entenia perquè es veu igual que la resta. A poc a poc, els companys han entès les seves necessitats i el comencen a tenir en compte, tot i així, algunes vegades se’ls hi fa repetitiu i carregós per les seves fixacions. Té poca resistència als canvis, li costa molt canviar les activitats que li agraden, ell faria sempre el mateix. Es mostra molt efusiu i exagerat en totes les seves emocions (siguin positives o negatives) amb poca resistència a la frustració i actituds infantils per la seva edat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR. OBJECTIUS ESPECÍFICS D’APRENENTATGE

OBJECTIUS ESPECÍFICS D’APRENENTATGE

A través d’aquest miniprojecte el que es vol aconseguir és: Utilitzar de forma adequada i amb una finalitat pràctica per a la vida quotidiana els mitjans tecnològics i els aparells electrònics disponible. Aconseguir un aprenentatge en els recursos estètics del processador de textos així com millorar l’ús del mateix. Mantenir les habilitats acadèmiques i comunicatives apreses en contextos i situacions significatius. Proporcionar confiança, millorar l’autoconcepte i l’autoestima del Mohamed a través de la millora en la presentació dels treballs. Afavorir l’autonomia personal per tal que sigui capaç de realitzar els treballs de forma autònoma d’aquí en endavant. Entendre no només la utilitat dels recursos del processador de textos sinó també la seva utilitat per satisfer les seves necessitats reals.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR

Aquests objectius que s’han plantejat es relacionen principalment amb les competències següents: Competència en el tractament de la informació i competència digital. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència d'autonomia i iniciativa personal Competència d'aprendre a aprendre. Per dur a terme un aprenentatge significatiu es partirà dels seus coneixement previs en els processador de textos que ja s’han indicat anteriorment.

CONTINGUTS: ANÀLISI DEL CONEIXEMENT A APRENDRE

CONCEPTUALS

Conèixer els recursos estètics del processadors de textos.

PROCEDIMENTALS

Insertar colors i diferents tipologies de fonts en un document utilitzant les diferents opcions que existeixen. Utilització de les eines informàtiques correctament. Crear títols amb els Word Art. Ús dels accents gràfics, la negreta, la cursiva i el subratllat (continguts no previstos inicialment en el disseny de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge i que vaig incorporar en la primera sessió tal i com s’explica en l’apartat següent: Descripció del procés seguit).

ACTITUDINALS

Presentació clara i ordenada de diferents tipus d’informació Reconeixement de la utilitat de les funcions estètiques del processador de textos. Confiança en les pròpies capacitats per saber expressar i representar  la informació a través d’aquesta utilitat. Confiança, autonomia i independència vers les diferents tasques

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ AMB BREU DESCRIPCIÓ DEL PAPER DEL MEDIADOR DE LES TIC.

Es plantegen 4 sessions d’una 1 hora cadascuna. SESSIÓ 1 Presentació de l’activitat. Relacionar els coneixements que s’adquiriran amb els coneixements previs que ja disposa en Mohamed . Avaluació dels coneixements previs entorn el maneig de l’ordinador i el funcionament dels processadors de textos. Experiència prèvia en Word. SESSIÓ 2 Com es canvia la font  i la mida de les lletres amb el Word? Fitxa treballant els canvis de font i mida. SESSIÓ 3 Com es canvia el color de les lletres amb el Word? Fitxa treballant els canvis de color de les lletres. SESSIÓ 4 Com puc  fer un títol amb el Word? Fitxa treballant el Word Art i de repàs dels altres continguts. (En aquesta sessió vaig incorporar canvis pel que fa al contingut durant la realització del projecte que s’expliquen en l’apartat següent: Descripció del procés seguit). Jo com a mediadora acompanyaré en Mohamed en la realització de les diferents activitats per tal que pugui anar assolint els aprenentatges de manera activa, tot recolzant i potenciant la seva participació i ajudant-lo a solucionar els problemes amb els que es vagi trobant al llarg del procés d’ensenyament i aprenentatge. Durant el procés, si és possible, aniré reduint el suport per tal de que l’aprenent es senti cada vegada més autònom.   En aquest cas, el paper de les TIC consisteix en ajudar-nos a solucionar un problema tot facilitant-nos la tasca. Hem identificat un problema de l’entorn, com és la dificultat que mostra en Mohamed per dur a terme treballs estèticament ben presentats i hem vist que és susceptible de ser resolt mitjançant l’ús d’un processador de textos com el Word. Les TIC, en aquest cas, ens ajudaran a realitzar d’una millor manera una tasca amb la que en Mohamed tenia dificultats.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB ELS CONTINGUTS D’AQUESTA ASSIGNATURA

Aquest miniprojecte pretén partir d’un problema significatiu, i més o menys quotidià, que l’aprenent pugui entendre i que el motivi a actuar i dirigeixi el procés de resolució del problema i l’aprenentatge significatiu. La fonamentació psicopedagògica del disseny es basa en l’enfocament constructivista i en l’aprenentatge significatiu. Es parteix dels coneixements previs, de les inquietuds que té l'alumne i de la seva participació per tal que sigui subjecte actiu del seu procés d’aprenentatge. L’aprenent, en tot moment, és un element actiu i investigador, protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. El professional adquireix un paper de facilitador i mediador d’aquest procés, posant a l’abast totes les eines necessàries i fomentant l’autonomia de l’alumne. Es parteix del que l’alumne ja coneix, tenint en compte les seves necessitats i els seus interessos. Es defensa la idea de que el coneixement es construeix a partir de l'experimentació directa i de l'experiència. A través de les diferents activitats i sessions buscarem crear en el Mohamed un canvi significatiu mitjançant la pràctica, el descobriment i l’acció. Mitjançant aquesta activitat l’alumne podrà reestructurar els seus models mentals i adquirir-ne de nous. És per això que pretenem que l’aprenentatge sigui funcional, col·laboratiu, contextualitzat i que promogui la motivació. Les noves tecnologies són un recurs important a tenir en compte a l’educació dels alumnes. Per això és important que podem incorporar els recursos informàtics i les noves tecnologies a l’aprenentatge de nous continguts, procediments i/o actituds.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Hem de tenir en compte que no és una activitat formal ni acadèmica, de la qual no necessitem obtenir cap tipus de qualificació per a cap expedient formal. Durem a terme una avaluació inicial per tal d’avaluar els seus coneixements previs entorn els processadors de textos i dels seus recursos estètics, a fi de tenir un punt de partida dels seus coneixements. A partir d’aquí dissenyarem la resta de sessions. Durem a terme també una avaluació continuada durant la realització de les diferents sessions. A través de l’observació del aprenent en les diferents sessions i de les verbalitzacions, preguntes o dubtes que pugui anar formulant al llarg dels diferents moments avaluarem com es desenvolupa durant les diferents activitats, amb quines dificultats es troba o quines ajudes necessita. Els tipus de recursos que utilitzi i com els utilitzi o l’autonomia que mostri també serà un criteri a tenir en compte a l’hora d’avaluar l’adquisició d’aprenentatge significatiu entorn aquesta activitat.

PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ

Aquest miniprojecte es portarà a terme des del 8 de maig fins al dia 29 de maig, fent 4 sessions, una per setmana. La previsió de durada de les activitats és de 1h realitzant-se cada dimecres de 18.30h a 19.30h.