Projecte. Conclusions

Aquest projecte m’ha permès entendre el grau de complexitat que sorgeix el intentar treballar d’una manera constructivista amb l’ús de les Tic. Aquesta assignatura, i en concret aquesta darrera activitat m’ha permès aproximar-me al fenomen de la incorporació de les TIC en l’educació. Interpretant els processos d’ensenyament i aprenentatge per valorar com les TIC poden potenciar el disseny, anàlisi i aplicació de situacions que promoguin l’aprenentatge significatiu.

 

 El fet que el projecte hagi sorgit d’un problema significatiu per l’aprenent, ha possibilitat un alt grau de motivació i un desenvolupament molt positiu. Ja des del inici s’ha plantejat com un problema per treballar la resolució, amb l’objectiu d’adquirir un aprenentatge el més significatiu possible, en una situació  organitzada d’ensenyament emmarcada en l’ús de les TIC i les teories constructivistes de Joanssen. L’activitat també ha intentat estar enfocat dins del marc de les CCEAE entenent que aquestes compateixen una visió constructivista del funcionament psicològic de les persones i consideren l’educació  una pràctica social i socialitzadora.

 

 L’aprenent ha pogut construir nous models mentals per tal d’aprendre l’ús dels recursos estilístics dels processador de textos, al mateix temps que li ha ofert la possibilitat de començar a treballar d’una manera autònoma amb l’ordinador.

 

 Resulta molt positiu i  valuós per a mi reconèixer que gràcies a la interacció amb les noves tecnologies el Mohamed hagi pogut experimentar situacions d’aprenentatge i donar respostes a les preguntes que tenia sobre com elaborar un treball escolar amb títols i colors, i per tant, aprendre també coneixements de manera plenament significativa. Valoro molt positivament també el canvi d’organització del grup d’en Mohamed, el grup de grans del Centre Diürn, ja que el dividir el grup en dos subgrups on en cadascun hi havia un educador, m’ha permés que jo em dediqués exclusivament i de forma individualitzada al Mohamed i a l’activitat.

 

 També he dir que m’ha sorprès molt positivament la capacitat que ha tingut en Mohamed per adquirir tots aquests nous coneixements, ja que en Mohamed és un noi que per les seves característiques té greus dificultats d’aprenentatge. Tot i la manca d’experiència en l’ús del processador de textos ha anat millorant en l’ús del ratolí així com amb els continguts específics del projecte, i encara que a l’inici hagi necessitat grans dosis de reforç positiu ha acabat sentint-se més segur i competent amb l’ús de l’ordinador.

 

 En Mohamed ha mostrat molt interès i motivació al llarg del projecte, segurament fruit de que per ell era un problema de la vida quotidiana i el fet de veure que al llarg de les sessions ha anat convertint-se una persona molt més autònoma.  Al mateix temps crec que s’ha compromès a nivell cognitiu, donat que per a ell atendre no és una cosa fàcil, pel seu TDHA es distreu molt fàcilment, , però ha demostrat una conversió dels seus esquemes antics amb esquemes nous molt més complexos, modificant els seus models conceptuals. Ha sabut respondre de forma eficient als nous aprenentatges així com a la forma d’aprendre’ls; en aquest aspecte el canvi volia construir i reorganitzar nous conceptes i produir un aprenentatge significatiu. Parlant des del constructivisme puc dir que s’ha aconseguit trobar una situació d’equilibri cognitiu, i per tant s’han complert els objectius.

 

 Remarcar que tant en durant tot el projecte el meu rol  era el de guia  i de mediador dels sabers socioculturals mitjançant processos d’internalització subjacents a l’adquisició dels coneixements per part de l’alumne. És tractava doncs de ser un agent cultural que ensenya en un context de pràctiques i medis sòcioculturalment determinats. Promovent activitats que segueixen una direcció intencionada per que l’alumne adquireixi coneixements progressivament, amb la  retirada  del meu suport progressiu.

La posada en pràctica d’aquest projecte reafirma el principal procediment utilitzat en la investigació-acció: la reflexió sobre la pràctica, amb la qual, tracte de proposar un canvi i millora de la nostra realitat socioeducativa i dels membres que hi participem en el procés

La principal dificultat que he trobat en aquesta activitat ha estat la tria d’un problema veritablement significatiu per l’aprenent, fins el dia que va arribar el Mohamed enfadat al Centre Diürn perquè li havien posat una mala nota en un treball a l’escola llavor em vaig adonar que ell tenia un problema i que jo el podia ajudar. També em preocupava que aquest tipus d'activitat s'integrés com aprenentatge significatiu, que no fos un projecte més com tots els que hem fet al llarg dels nostres estudis, però ràpidament em vaig adonar que la diferència restava en que aquests tipus d'activitats normalment estan proposades pels mestres, i que en aquest cas sorgeix de la motivació i l’interès del propi aprenent. Com a psicopedagoga m’he adonat que treballar activitats a partir de problemes significatius quotidians o propers a l’alumne és la clau en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Partir d’un problema quotidià pot esdevenir el desencadenant d’un aprenentatge significatiu. Quan l’aprenentatge és significatiu permet construir a l’alumne els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independentment i col·laborativa.

 

També he de dir que ha estat una laboriosa, que m’ha ocupat molt de temps de reflexió per enfocar bé el problema i el projecte però la valoro molt positivament ja que m’ha permès tenir una experiència en l’ús de les TIC en un context d’ensenyament i aprenentatge i dissenyar una activitat fent ús d’elles per tal de generar aprenentatge significatiu. Com a mediadora, he hagut de posar en funcionament habilitats i estratègies per tal de desenvolupar, adaptar i resoldre les diferents activitats.

 

 Com a conclusió, puc dir que estic molt contenta amb els resultats obtinguts, no només del procés viscut per l’aprenent sinó també el procés viscut per mi mateixa. La preparació i posada en pràctica d’aquest projecte m’ha servir per posar en pràctica tot allò après al llarg d’aquesta assignatura. He aconseguit deixar enrere l’angoixa que em causava el fet de que fos una assignatura amb tants aspectes innovadors per a mi creant una projecte del qual em sento ara orgullosa i satisfeta. Puc dir que en aquest cas no només l’aprenent, en Mohamed, es sent protagonista del projecte, sinó que jo com a mediadora també m’he sentit realment protagonista de l’aprenentatge.