Ja he arribat al final de l’assignatura, ara només
em queda fer l’avaluació CaC d’un company.
Com haureu vist al llarg de totes les entrades ha
estat un procés d’aprenentatge complex, amb alts i baixos, hi hagut moments en
que he vist molt clar la tasca a realitzar i d’altres en que m’he sentit
perduda i sense saber per on tirar. Encara recordo els dies abans de començar
el debat CTS!
Posant-ho en perspectiva estic contenta de l’aprenentatge
fet en aquesta assignatura. Encara no sé quina nota final tindré, però sigui
quina sigui, per mi el millor resultat és el procés interior què he fet. Aquell
canvi conceptual que en un principi veia difícil d’aconseguir s’ha realitzat
casi sense adonar-me’n. Sort de les autoavaluacions que m’han fet posar tot el
procés en perspectiva! De fet aquesta és una de les coses que m’ha agradat més
de l’assignatura perquè tot i que en un
principi em semblaven una tasca extra innecessària que em suposaria temps (i ja
sabem que el temps a la Uoc és or) a l’hora de la veritat m’han ajudat a fer un
exercici metacognitiu i prendre consciència de l’aprenentatge realitzat.
Però la sorpresa més positiva de l’assignatura ha
estat veure què predicava en l’exemple en el tema del constructivisme. I és que
al llarg dels estudis l’enfocament constructiu el treballem en la majoria d’assignatures
però a l’hora de la veritat elles no s’adiuen a aquest paradigma. En canvi,
crec que les pacs de NTICEDU realment estan basades des d’aquest enfocament, així
com el fet de realitzar una avaluació prèvia, les autoavaluacions després de
cada pac, les avaluacions dels companys... Crec que és una de les assignatures
on la teoria estudiada està més relacionada amb la pràctica.
L’element menys positiu és l’enorme quantitat d’hores
invertides, sobretot per una assignatura de 4,5 crèdits. He dedicat moltes més
hores en aquesta assignatura que en altres de 6 o 8 crèdits. En molts moments aquesta
inversió de temps ha repercutit negativament en la dedicació a altres
assignatures o fins i tot a la meva vida personal. Per això crec que en algunes
activitats s’’haurien d’intentar simplificar. Però es clar, també és cert tot
aquest treball ha conduit a un procés de reflexió profund i assimilació que no
es dóna en altres assignatures.
I fins aquí! Només queda desitjar sort als meus
companys en els resultats de l’avaluació final. Una abraçada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada