Cas 2: Projecte "Com puc fer un treball xulo?"

CAS: PROJECTE “COM PUC FER UN TREBALL XULO?
SÍNTESI DESTACANT L’APRENENTATGE QUE ES PRETÉN
El projecte utilitza la tecnologia per aconseguir un aprenentatge significatiu, guiant a l’aprenent a un nivell profund de pensament,.. Parteix d’un problema quotidià i significatiu per ell, que pot entendre i que l’ha motivat i dirigit cap al procés de resolució del problema i a l’aprenentatge significatiu. Concretament, l’aprenentatge que es vol aconseguir és que l’aprenent aprengui a elaborar textos amb els recursos estilístics que ofereix el processador per poder així presentar treballs ben elaborats a l’escola millorant també el seu  autoconcepte i autoestima.
ÍNDEX	CONTINGUT	OBSERVACIONS
CONTEXT GENERAL
Experiència de la mediadora en ensenyament	Diplomada en Educació Social per la URV Actualment estudiant de Psicopedagogia de la UOC	Experiència de quatre anys com a professora i tutora d’una Unitat d’Escolarització Compartida (UEC). Experiència de vuit anys com a educadora social.
Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Nivell mitjà - alt, ja que utilitzo les TIC diàriament. Sóc autodidàctica i al llarg els anys he millorat considerablement les meves competències en les TIC.
Tipus de centre	Centre Diürn
Localització del centre	Reus (Tarragona)
Connexió	Internet. Alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics	Aula d’informàtica del Centre Diürn.	Tots els recursos tant d’espai com personals són coneguts i familiars per l’aprenent i la mediadora .
Situació socioeconòmica de l’aprenent	Baixa.
CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Aprenent	Infant d’11 anys d’origen marroquí, que viu a Catalunya des dels 5 anys. Té un diagnòstic  per Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat i una retard mental. Necessita més temps i esforç que els seus companys per entendre les tasques, així com les instruccions que se li han de repetir diverses vegades, fet que es veu incrementat per la seva dificultat per concentrar-se.
Nivell de l’aprenent	5é de primària
Nivell de l’aprenent en les TIC	Nivell baix, poc domini i experiència en el seu ús ja que hi ha tingut un accés molt deficitari.
Àrea / unitat	El projecte forma part de l’educació no formal i s’ha dut a terme a les sessions setmanals de repàs escolar del Centre Diürn on assisteix l’aprenent. Es relaciona amb les competències següents: ·         Competència en el tractament de la informació i competència digital. ·         Competència comunicativa lingüística i audiovisual. ·         Competència d'autonomia i iniciativa personal ·         Competència d'aprendre a aprendre.
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Primera sessió: Presentació de l’activitat. Relacionar els coneixements que s’adquiriran amb els coneixements previs que ja disposa l’aprenent. Avaluació dels coneixements previs entorn el maneig de l’ordinador i el funcionament dels processadors de textos. Experiència prèvia en Word. Segona sessió: Com es canvia la font  i la mida de les lletres amb el Word? Fitxa treballant els canvis de font i mida. Tercera sessió: Com es canvia el color de les lletres amb el Word? Fitxa treballant els canvis de color de les lletres. Quarta sessió: Com puc fer un títol amb el Word? Elaboració de la portada d’un treball escolar de l’aprenent.
Nivell d’aprenentatge esperat	El nivell d’aprenentatge esperat és de tipus significatiu i les tasques es basen en una fonamentació constructivista de cara a l’aprenent. Es vol produir un canvi conceptual en ell per tal de reestructurar els seus esquemes mentals en relació a: ·         Utilitzar de forma adequada i amb una finalitat pràctica per a la vida quotidiana els mitjans tecnològics i els aparells electrònics disponible. ·         Aconseguir un aprenentatge en els recursos estètics del processador de textos així com millorar l’ús del mateix. ·         Mantenir les habilitats acadèmiques i comunicatives apreses en contextos i situacions significatives. ·         Proporcionar confiança, millorar l’autoconcepte i l’autoestima del l’aprenent a través de la millora en la presentació dels treballs. ·         Afavorir l’autonomia personal per tal que sigui capaç de realitzar els treballs de forma autònoma d’aquí en endavant. ·         Entendre no només la utilitat dels recursos del processador de textos sinó també la seva utilitat per satisfer les seves necessitats reals.		Mapa conceptual del projecte de l'activitat 3
Tipus d’activitat	Situació d’aprenentatge mediada per les TIC, a partir d’un problema significatiu per l’aprenent, que potencia l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual.
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades	·         Software del programari Microsoft Word ·         Ordinador amb connexió a Internet
Raó per la qual la fa servir	Un cop identificat un problema familiar per l’aprenent, com és la dificultat que mostra per dur a terme treballs estèticament ben presentats, i donat que és susceptible de ser resolt mitjançant l’ús d’un processador de textos, les tecnologies ens han ajudat a resoldre el problema significatiu de l’aprenent tot facilitant-nos la tasca. Les TIC han facilitat la construcció de models mentals de l’aprenent.		Encara que les eines utilitzades són bàsiques i senzilles, han estat les adequades per l’aprenent,  degut a les seves característiques, necessitats i a la seva manca d’experiència amb els ordinadors. Crec que les tecnologies utilitzades han estat les adequades per a que l’aprenent pogués realitzar l’aprenentatge amb èxit.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Activitats cognitives d’avaluació contínua. Aquestes activitats comporten una adquisició de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals per l’aprenent, que volen satisfer les necessitats i resoldre el problema de partida mitjançant un aprenentatge significatiu i el canvi conceptual.		.
Dificultats trobades	El baix nivell en l’ús de les TIC de l’aprenent ha comportat una falta d’autonomia en l’inici del projecte i la necessitat d’un  recolzament i guia en alt grau en les primeres sessions. Manca d’algunes sessions més a fi de facilitar una pràctica continuada, treballar més recursos estètics i practicar els apresos.
Ajuda / col·laboració emprada	L’ajuda l’he dut a terme jo com a mediadora així com amb el rol de psicopedagoga. En les primeres sessions vaig haver de realitzar un nivell d’ajuda a l’aprenent força alt però al llarg del procés d’ensenyament – aprenentatge el vaig poder disminuir progressivament.		La reorganització dels agents personals ha permés que em pogués dedicar exclusivament a les activitats d’aprenentatge amb l’aprenent, i que dos educadors es fessin càrrec de la resta del grup.
Rol de la mediadora	El rol de la psicopedagoga i mediadora ha estat el de guia i mediadora dels sabers socioculturals mitjançant processos d’internalització subjacents a l’adquisició dels coneixements per part de l’alumne. He promogut activitats que segueixen una direcció intencionada per a que l’alumne construís el seu aprenentatge, proporcionant orientacions en les diverses activitats, amb la  retirada  del meu suport progressivament.
Rol de l’aprenent	Protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, desenvolupant-hi un paper actiu, motivacional i constructiu intentant buscant solucions als reptes i amb que s’ha trobat.
RESULTATS
Observacions	L’aprenent ha mostrat interès i motivació al llarg de tot el projecte, segurament fruït de que el problema treballat era important per la seva vida quotidiana. S’ha compromès a nivell cognitiu, fent un esforç per no distreure’s, fet dificultós pel TDAH, mostrant una conversió dels seus esquemes antics amb esquemes nous molt més complexos, modificant els seu model conceptual. Ha sabut respondre de forma eficient als nous aprenentatges així com a la forma d’aprendre’ls; ha reorganitzat nous conceptes i produït un aprenentatge significatiu.		Mostra documental del projecte. Fotografies de les sessions.   Mostra documental del projecte. Fitxes de les sessions
Avaluació de l’aprenentatge	S’ha dut a terme una avaluació inicial, contínua i final del procés: Avaluació inicial amb la fitxa en la primera sessió que pretenia descobrir els coneixements previs de l’aprenent entorn l’ús del ordinador, el processador de textos i els seus recursos estètics. Ha servit com a mostra del canvi conceptual realitzat comparant-lo amb la última sessió Avaluació continua: s’ha basat en l’observació de l’evolució de l’assimilació dels coneixements i el desenvolupament de l’aprenent al llarg de les sessions. A través de l’observació de l’aprenent al llarg de les sessions, les verbalitzacions, les demandes d’ajut, les preguntes, dubtes etc. que ha anat formulant al llarg de les diferents sessions s’ha avaluat de forma integral aspectes i resultats de l’aprenentatge referent a coneixements assolit, habilitats, actituds i valors. Autoavaluació final amb l’elaboració de la portada del treball escolar en la última sessió. Aquesta última activitat ha servit d’anàlisi final de tot el procés.		Al llarg de les sessions s’ha volgut que l’alumne fes un autoavaluació a través de les preguntes que li ha fet la mediadora entorn d’allò que estava aprenent  així com de com s’havia sentit en les activitats per comprovar les seves consideracions entorn allò que havia aprés, ja que les emocions (frustració, motivació etc.) són un factor important que influeixen el en procés d’aprenentatge significatiu.
Lliçó apresa per la mediadora	Com a psicopedagoga he hagut de posar en funcionament habilitats i estratègies per tal de desenvolupar, adaptar i resoldre el disseny, la implementació i avaluació del projecte. M’he adonat que les TIC afavoreixen i faciliten el canvi conceptual, la construcció de models mentals i l’aprenentatge significatiu. He assolit estratègies de treball amb elements tecnològics dintre d’un context determinat i he après a tenir en compte aquestes noves tecnologies a l’hora de dissenyar activitats d’ensenyament - aprenentatge.		Gràcies a les tecnologies utilitzades he pogut portar a terme un projecte que des del meu punt de vista ha estat: actiu, col·laboratiu, conversacional, contextualitzat, reflexiu i intencional.

HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistador: Bon dia. M’agradaria parlar sobre l’experiència educativa que has viscut a través del projecte que has dut a terme a l’assignatura NTICEDU. És possible?

Txell: Sí, encantada.

Entrevistador: Bé doncs, com va sorgir el projecte?

Txell: La demanda del projecte la va fer la mateixa assignatura. En la Pac 3 se’ns va demanar als estudiants que apliquéssim els coneixements teòrics adquirits fins llavors a una situació d’aprenentatge educatiu real. Havíem de dissenyar, desenvolupar, implantar i avaluar un projecte relacionat amb la funció del psicopedagog i que incorporés activitats d’ensenyament - aprenentatge mediades per les TIC. Això sí, havia de ser una projecte que partís de les necessitats dels aprenents, és a dir, que partíssim d’un problema real per ells.

Entrevistador: Em pots explicar exactament que és això de partir d’un problema?

Txell: Com et deia, la idea de l’activitat era aplicar els coneixements teòrics apresos als mòduls de l’assignatura, i un dels coneixements del que ens parla Jonassen és la resolució de problemes. Ell ho caracteritza com una activitat constructivista que aporta un coneixement significatiu. L’aprenentatge basat en problemes parteix d’un problema significatiu per l’aprenent, un problema intel·lectual vinculat a les seves motivacions i inquietuds, que dóna sentit a les activitats que realitza. Per això vaig dissenyar el projecte partint d’un problema significatiu i quotidià pel meu aprenent, perquè la resolució d’aquest el dirigís cap a l’aprenentatge significatiu i el motivés actuar. Si l’aprenent entén que té un problema i que aquest es pot solucionar, posarà més interès per aprendre a solucionar-ho.

Entrevistador: I quin problema vas triar?

Txell: La veritat és que vaig estar uns dies reflexionant i pensant quin problema triar, perquè tot i que en la nostra vida quotidiana tots tenim problemes susceptibles de ser resolts, identifica’ls i veure la forma de solucionar-los no és tant fàcil, segurament perquè no hi estem acostumats. I a més en aquest cas la resolució passava per unes activitats d’ensenyament – aprenentatge mediades per les TIC. Finalment no vaig ser jo qui va haver de “buscar” el problema sinó que ell em va venir a mi. Jo sóc educadora d’un centre diürn, on venen infants i adolescents de 3 a 16 anys fora de l’horari escolar que necessiten una estimulació, l’adquisició d’aprenentatges i hàbits, amb problemes de desenvolupament personal i d’integració social. La majoria venen derivats de serveis socials perquè són infants en situació de risc social. Bé doncs, dins d’aquest context un tarda amb el grup de grans (que tenen entre 9 a 12 anys) va arribar un nen mig plorant perquè li havien posat mala nota en un treball de classe ja que la presentació era molt pobre. És un infant d’11 anys amb TDAH i retràs cognitiu, que viu a Catalunya des dels 5 anys i al que li manquen aprenentatges escolars. Ell estava convençut que a els professors li posaven més mala nota que als altres perquè no sabia fer títols ni fer el treball “xulos”. Llavors vaig veure que per ell aquest era realment un problema i que volia fer treballs ben presentats i aprendre a utilitzar els recursos estilístics del processador de textos.

Entrevistador: Per tant, el teu objectiu era que el noi aprengués a utilitzar el processador de textos?

Txell: No ben bé, perquè ell ja tenia unes nocions bàsiques, sabia escriure, esborrar, retallar, copiar etc. El meu objectiu era que aprengués a elaborar textos amb els recursos estilístics que ofereix el processador i així poder presentar treballs escolars ben elaborats. Sabia que això augmentaria la seva autoestima i autoconcepte perquè a ell li afectava molt negativament ser l’únic de la classe que no sabia fer-ho i que a més el tutor li digués que no calia que es preocupés, que podia fer el treball a mà. I això per ell encara era més frustrant.

Entrevistador: I perquè creus que el professor no li exigia el mateix que als altres companys?

Txell: Suposo que per les característiques del Mohamed. És un nen que li costa prestar atenció, es distreu molt fàcilment degut al TDAH, a això se li ha d’afegir que necessita més explicacions que els altres degut al retard cognitiu i que requereix una atenció molt individualitzada. Jo crec que des de l’escola s’ha considerat que aquest no era un aprenentatge primordial per ell, no era un prioritat tenint en compte les dificultats que té en la resta d’àrees.

Entrevistador: Com va viure l’aprenent que li proposessis el projecte?

Txell: Molt i molt bé. Es va sentir molt important al veure que m’interessava pel seu problema i que sobretot, el volia ajudar a superar-lo. És un noi que malauradament no està acostumat a que li prestin atenció, llavors totes les mostres d’afecte i d’interès les rep molt bé. Per ell durant aquelles quatre sessions, tenir una educadora per ell sol, que li expliqués les coses totes les vegades que necessitava i que l’animés a seguir endavant va ser el súmmum.

Entrevistador: I com vas organitzar el projecte?

Txell: Vaig idear quatre sessions, cadascuna d’una hora, i en cadascuna treballàvem uns quants recursos (canvi de font, de color, de mides ...) a través d’una fitxa. Al inici de cada fitxa hi havia alguna activitat per repassar els continguts treballats en la fixa anterior i després incorporàvem els nous. I els educadors ens vam organitzar de forma que jo pogués atendre exclusivament al Mohamed i al projecte. Els altres dos educadors es van dividir el grup de grans, un grup es va quedar també a l’aula d’informàtica i l’altre es va quedar a una aula del centre.

Entrevistador: Amb quins recursos informàtics has comptat?

Txell: Al centre diürn disposem d’una sala amb 8 ordinadors i és allà on vaig dur a terme el projecte. Dedicàvem al projecte una hora durant la sessió de reforç escolar del grup de l’aprenent i utilitzàvem un ordinador amb accés a internet, el software del Microsoft Word i una impressora. De fet en idear el projecte em preocupava que no fos molt creatiu i que els recursos utilitzats fossin molt bàsics però després m’he adonat que pel problema plantejat els recursos que requeria eren aquests, i que per tant, encara que no siguin molt vistosos o originals són els que convenien. Si el problema hagués estat un altre, els recursos també haurien canviat.

 

Entrevistador: Quin ha estat el teu paper en el procés d’ensenyament - aprenentatge?

Txell: El meu paper era de guia i mediadora. Jo vaig promoure les activitats, vaig animar a l’aprenent a que les dugués a terme així com també vaig solucionar els dubtes que se li van plantejar al llarg de les sessions. Però també és veritat que vaig voler retirar la meva ajuda progressivament ja que en Mohamed està molt acostumat a preguntar repetidament les coses, sense parar atenció, i ha d’aprendre a esforçar-se a prestar atenció per aconseguir construir els coneixements i poder-los posar en pràctica de forma autònoma.

 

Entrevistador: I quina funció ha tingut l’aprenent?

Txell: El seu rol ha estat el d’explorar les diferents activitats. Ha tingut un paper actiu en tot el procés, ell ha estat el protagonista del procés d’aprenentatge, qui ha desenvolupat les activitats i l’únic que va tocar l’ordinador durant totes les sessions. Crec que la seva motivació per aprendre l’ha fet tenir un paper constructiu, també.

Entrevistador: Pel que dius, sembla que l’aprenent ha tingut un aprenentatge significatiu i que ha elaborat un canvi conceptual.

Txell: Doncs sí, durant tot el procés he pogut observar un gran interès per aprendre. Ha estat molt actiu, ha demanat ajuda... El canvi conceptual ha estat evident, de tenir dificultats per usar el ratolí, no saber inserir la negreta, cursiva, subratllat, els canvis de color, mida etc... a fer la portada d’un títol per un treball escolar. I a més d’aprendre aquests coneixements ha guanyat autonomia i a fet un canvi conceptual en la forma d’apropar-se a les TIC, perquè abans encara que li agradaven i li atreien molt davant d’elles es sentia molt perdut, es veia incapaç d’utilitzar-les i ara, després del projecte aquest sentiment ha desaparegut. Crec que a més d’aprendre continguts ha millorat molt la seva autoestima, fet del que em sento més contenta i orgullosa.

Entrevistador: Per tant, consideres que has aconseguit els objectius marcats.

Txell: Sí, indubtablement. L’aprenent ha participat d’un aprenentatge significatiu on hi ha hagut un canvi conceptual en la seva manera d’aproximar-se a les TIC, en l’ús del processador de textos Word i en la utilització dels recursos estètics. Encara que també he de dir que m’hauria agradat tenir algunes sessions més per acabar d’acomodar els coneixements així com practicar allò aprés, perquè en alguns moments l’aprenent encara té alguns dubtes. Tenint en compte que té molt poques oportunitats de tenir accés a un ordinador, he decidit continuar treballant amb ell en les hores de repàs escolar, encara que no amb una atenció tan exclusiva o individualitzada perquè no és possible, però sí que vull dedicar una estoneta en les pròximes sessions per continuar treballant tot allò après en el projecte.

Entrevistador: Al inici de l’entrevista m’has comentat que el projecte havia de posar en relació els coneixements adquirits al llarg de l’assignatura NTICEDU. Creus que ho has fet?

Txell: Sí. Em va ajudar sobretot l’elaboració del mapa conceptual que va situar el projecte en relació als coneixements científics apresos al llarg de l’assignatura. El mapa em va ajudar a organitzar les idees, interrelacionar els conceptes més importants amb l’activitat d’ensenyament – aprenentatge dissenyada i acomodar els nous conceptes treballats en aquest pac així com reequilibrar-los sobre els coneixements previs adquirits.

 

Entrevistador: T’has trobat amb moltes dificultats?

Txell: Alguna però petit, com per exemple en la tria del problema, que com he dit em va comportar un procés de reflexió important. Per mi era important triar un problema que fos important per l’aprenent, no pel docent. Per exemple,si hagués treballat la concentració amb el Mohamed hauria partit d’un problema des de la meva visió perquè jo considero que necessita millorar aquest aspecte però ell no n’és conscient i no ho viu com un problema. Estic segura que si hagués triat aquest problema ell no hauria estat tan motivat ni interessat en el desenvolupament de les sessions, i per tant, no s’hauria donat un aprenentatge veritablement significatiu. També el nivell tant baix de l’aprenent en l’ús del ordinador i el processador de textos ha suposat una petita trava. En l’avaluació inicial em vaig adonar que hi havia continguts que jo creia que ja dominava (com l’ús de la negreta, cursiva i subratllat) i que no era així, per això vaig haver d’introduir aquests continguts i fer canvis en la programació establerta en la fitxa inicia. Però més enllà d’aquestes cosetes, res més.

Entrevista: Has anomenat l’avaluació inicial. Em pots explicar com has avaluat l’aprenentatge?

Txell: A més de l’avaluació inicial he dut a terme una avaluació contínua així com una final. L’avaluació inicial en la primera sessió em va saber per esbrinar el punt de partida de l’aprenent i així conèixer els seus coneixements previs i poder relacionar-los i ampliar les xarxes establertes per l’aprenent amb la incorporació dels nous coneixements. Al llarg de les sessions vaig dur a terme una avaluació contínua observant  l’evolució i l’assimilació dels coneixements de l’aprenent. A través de les seves  verbalitzacions, la demanda d’ajut, les preguntes o dubtes que va anar formulant al llarg dels diferents moments i la tasca. I finalment, en la última sessió  va haver-hi l’avaluació final, amb l’activitat de l’elaboració de la portada el treball escolar de l’aprenent. A més, la llarg de les sessions li vaig anar fent preguntes sobre com s’anava sentit per així tenir en compte les seves emocions i com influïen en l’aprenentatge.

Entrevistador: Has extret alguna conclusió pel teu futur professional com a psicopedagoga?

Txell: Sí, m’he adonat que treballar activitats a partir de problemes significatius quotidians o propers a l’alumne és la clau en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Partir d’un problema quotidià pot esdevenir el desencadenant d’un aprenentatge significatiu. Quan l’aprenentatge és significatiu permet construir a l’alumne els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independent i col·laborativa. També em va portar un esforç de reflexió no caure en l’error d’actuar com a educadora i per això vaig haver de reflexionar sobre la meva actuació i fer un treball intern i metacognitiu, per desenvolupar un rol de psicopedagoga basat en el suport i guia.

 

Entrevistador: Llavors suposo que repetiries l’experiència amb un projecte com aquest.

Txell: Sense cap mena de dubte. Ha estat una tasca laboriosa, que m’ha portat molt de temps, dedicació i implicació, així com de reflexió per enfocar bé tant el problema com el projecte. Però tant pel que fa els resultats com l’experiència que aporta a nivell personal i professional és magnifica i molt recomanable. M’ha permès tenir una experiència en l’ús de les TIC en un context d’ensenyament – aprenentatge significatiu, així com posar en funcionament des del rol de psicopedagoga habilitats i estratègies per adaptar i desenvolupar el projecte com resoldre els problemes amb què m’he trobat.

Entrevistador: Alguna conclusió per acabar?

Txell: Que una activitat d’ensenyament – aprenentatge mediat per les TIC potencia l’aprenentatge significatiu ja que aquest fa que l’aprenent aprengui mitjançant la pràctica, és a dir es contraposa a l’aprenentatge memorístic, i els fa protagonistes del propi procés a més d’incentivar-los a resoldre el problemes i dificultats que es puguin trobar al llarg del procés.

Entrevistador: Doncs molt bé, fins aquí l’entrevista. Moltes gràcies pel teu temps.

Txell: Gràcies a tu, ha estat un plaer compartir l’experiència.