divendres, 31 de maig del 2013

Motra del canvi conceptual: preguntes curtes "Situa't"

Al llarg d'aquesta assignatura com he mostrat en les Pac's he modificat, ampliat i estructurat els meus models mentals sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge, donant lloc a d’altres nous més complexos i rics i, per tant, a un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que podré utilitzar en altres contextos i situacions, tant personals com professionals.
 
El treball m’ha comportat molta feina i moltes hores invertides. però també m'ha conduit indubtablement a una reflexió profunda i a una assimilació clara dels conceptes i relacions que s'han tracta. No hi ha prou amb llegir, cal assimilar i acomodar. Des del meu punt de vista s’aprèn i he après a través del conflicte, entès com l’interés i la curiositat, un problema que ens dona l’oportunitat de ser resolt i que és real.
 
Una mostra d'aquest canvi conceptual el trobem en les preguntes "Situa't" que vaig respondre en l'avaluació inicial i que al llarg del semestre han anat evolucionant:
 
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: Primera valoració: 5 Segona valoració: 8 Tercera valoració: 6
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: Primera valoració: 7 Segona valoració: 8 Tercera valoració: 9
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement Primera valoració: 9 Segona Valoració: 4 Tercera valoració: 2
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: Primera valoració: 4 Segona Valoració: 1 Tercera valoració: 0
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: Primera valoració: 10 Segona valoració: 8 Tercera valoració: 8
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: Primera valoració: 5 Segona Valoració: 4 Tercera valoració: 2
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: Primera valoració: 6 Segona Valoració: 5 Tercera valoració: 4
 
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: Primera valoració: Primera valoració: 3 Segona Valoració: 8 Tercera valoració: 10
 
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: Primera valoració:  6 Segona Valoració: 5 Tercera valoració: 3
 
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: Primera valoració: 7 Segona valoració: 2 Tercera valoració: 2

Autoavaluació del projecte.

En la memòria del projecte primerament trobem la introducció on es posen les bases teòriques d’aquest projecte i s’especifica l’estructuració de la memòria. A continuació trobem el disseny de l’activitat, que segueix l’estructura i el format de la fitxa de disseny elaborada prèviament i compartida a la carpeta de debat de l’assignatura. Considero que tant la presentació com l’estructuració és bona ja que queda tot ben organitzant i s’entén amb facilitat. D’aquest apartat el més destacable és el procés d’elecció del problema, per mi el handicap d’aquest treball. Durant la meva vida universitària se m’ha demanat diverses vegades que dissenyes i implantés un projecte d’unes característiques en concret però la diferencia és que aquesta vegada el tòpic del projecte havia de sorgir del propi aprenent. Aquesta forma de treballar per mi ha estat nova, normalment el que se’t demana és que sigui el professional docent que triï el tema del projecte, encara que es basi en un diagnòstic de necessitats. En aquest cas però el que se’ns ha demanat ha estat partir d’un problema real d’un aprenent, d’un problema quotidià amb una motivació i interès real per l’aprenent. Per mi aquest era l’aspecte més destacable en aquest apartat, saber triar un problema intel·lectual significatiu del que l’aprenent en fos conscient i tingués motivació per treballa’l i no caure en l’error de com a professional general el problema. Per tot això el procés de tria del problema em va comportar un grau alt de reflexió però finalment considero que el triat és adequat doncs ha sorgit de les pròpies motivacions de l’aprenent. He intentat triar un problema per a l’aprenent, és a dir, un problema per a la persona que ha d’aprendre. Per això no he volgut fer un tractament pel TDAH del Mohamed ja que ell no ho viu com un problema, no és conscient d’aquest diagnòstic. Però sí que és conscient del problema en el domini del Word, per ell és frustrant no poder presentar els treballs de la mateixa forma que els seus companys, i solucionar aquest problema el motivar a participar en aquest projecte. És un problema significatiu, força quotidià per l’aprenent, en Mohamed, que pot entendre i que l’ha motivat a actuar i dirigir el procés de resolució del problema i l’aprenentatge significatiu. Aquest fet ha provocat que el problema i la seva resolució siguin realment significatiu pel Mohamed, ja que sorgeix d’una mancança de coneixements,  i és ell mateix qui mostra interès per ampliar i solucionar-lo.
 
Pel que fa la planificació ha estat acurada, en relació a les activitats relacionades amb agents tecnològics, tot i que com ja he dit hauria mancat algunes sessions més per consolidar els coneixements a través de la pràctica. La utilització de les TIC a estat molt motivadora per l’alumne, i al mateix temps generadora d’aprenentatge significatiu, tal com ja s’ha esmentat en apartats anteriors.
En el següent apartat de la memòria es presenta un petit mapa conceptual on es representa l’activitat realitzada en relació a la Concepció Constructivista de l’Ensenyament i Aprenentatge, l’Aprenentatge Significatiu recolzat en la Tecnologia Educativa. Així aquest mapa vol mostrar el coneixement científic generat al llarg de l’assignatura. Per aquest motiu en un primer moment em vaig plantejar partir del mapa elaborat en la Pac 2 i inserir i situar el present projecte així com conceptes que del mòdul 3 que no hi estiguessin representats. Però em vaig adonar que seria massa extens, ocuparia molt espai i es veuria molt petit així que vaig decidir partir de la CCEAE del mapa de la Pac 2 i els nodes que se’n derivaven com l’aprenentatge significatiu o les activitats de construcció de Jonassen per incorporar els continguts del mòdul 3 que no estaven representats en el mapa antic així com el present projecte.
Considero que el mapa creat representa els conceptes clau treballats al llarg de l’assignatura i de les diverses activitats realitzades, així com la relació que aquest projecte manté amb aquest. En el mapa es pot observar com el projecte inclou activitats que utilitzen agents tecnològics els quals estan inclosos en la TE, que és promotora de l'aprenentatge significatiu, ja que permet construir canvis conceptuals. També he fet servir intencionadament el color, utilitzant diversos colors per diferenciar els enllaços i nodes, ombrejant els conceptes que ja ap,  el Projecte presentat amb un color per destacar-ne la importància i utilitzant els mateixos colors per la lletra dels conceptes que tenen jeràrquicament per sota. He destacat els conceptes més importants, he línies de diversos sentits per establir les relacions (doble sentit, sentit únic), així com diversos colors i gruixos (per exemple fletxes amb punts i ratlles de color lila per destacar les interrelacions). També he ombrejat els conceptes i nodes que ja apareixien en el mapa 2 i que serveixen d’arrel per relacionar-los amb els actuals, he destacat amb color i negreta els conceptes més importants etc.
A continuació es presenta una descripció acurada del procés seguit en les diferents sessions portades a terme durant el projecte, la qual considero que ha estat detallada i concreta, explicitant les activitats realitzades en cada sessió, l’evolució de cadascuna, l’actitud, interès i necessitats d’ajut de l’alumne en cada sessió, els meus objectius en elles, la meva voluntat de reduir les ajudes, la valoració que ha fet l’alumne de cada sessió etc. Crec que tot aquesta informació és important per exemplificar les motivacions dels canvis que s’han dut a terme des del disseny del projecte en la fitxa inicial al seu desenvolupament així com el canvi conceptual fet per l’aprenent i la meva intervenció com a psicopedagoga i mediadora.
Els dos següents apartats es centren en l’avaluació. Primerament trobem l’avaluació de l’aprenentatge aconseguit, en el qual s’ha exposat quin tipus d’avaluació s’ha portat a terme durant el projecte i si s’ha argumentat perquè considero que l’aprenentatge ha aconseguit realitzar un aprenentatge significatiu. Crec que el fet de plantejar l’avaluació en tres moments (avaluació inicial, continua i sumativa ) ha estat un encert perquè a més de veure l’evolució del aprenentatge de l’alumne m’ha servit per millorar el disseny inicialment plantejat. Seguidament trobem l’avaluació tecnològica del disseny, on considero que s'ha portat a terme una bona, complerta i objectiva avaluació del disseny. S'ha avaluat el procés, el seus elements i també els recursos emprats. He destacat punts que en un primer moment he considerat febles com la utilització de recursos molt senzills, però també he mostrat la importància de la mediació de les TIC per aconseguir un aprenentatge veritablement significatiu. 
El darrer dels apartats és el de les conclusions, que crec que se’n han extret algunes que poden ser útils per al futur de la pràctica psicopedagògica, així com a l'elaboració i disseny de noves activitats.
Voldria destacar el rol desenvolupament per mi en aquesta activitat. No volia caure en l’error d’actuar com a educadora i això m’ha portat un esforç extra de reflexió de la pròpia actuació. He volgut desenvolupar un paper com a psicopedagoga de suport, guia i al mateix temps d’aprenentatge propi.
Un cop finalitzada l’activitat reconec que ha estat molt laboriosa, però estic satisfeta tant dels resultats obtinguts com dels aprenentatges realitzats durant la seva elaboració. L’objectiu principal era produir aprenentatge significatiu en l’aprenent, però me’n adono que al mateix temps jo també he realitzat un canvi conceptual i he construït un nou model mental en relació als continguts treballats al llarg d’aquesta assignatura. Amb aquesta PAC a més adquirir nous continguts conceptuals, sobretot  he assolit estratègies de treball amb elements tecnològics dintre d’un context determinat i he après a tenir en compte aquestes noves tecnologies a l’hora de dissenyar activitats d’ensenyament i aprenentatge.
 
He intentat realitzar una activitat coherent i justificada científicament, amb una planificació bastant acurada i sobretot amb adaptació a l’aprenent.  Crec que el fet de l’adaptació ha estat molt important per a que el projecte tingués èxit, ja que si hagués utilitzat programes o recursos més complexos potser hagués pogut esdevenir frustrant per a ell, com ja he comentat anteriorment. Em quedo amb una espineta clava, ja que crec que segurament no és una activitat molt creativa però també sóc conscient que allò important per mi era adequar-me al problema i necessitat que tenia en Mohamed, encara que no fos molt original.  El problema  sorgeix d'un plenament significatiu per a ell i ho explico amb detall. També he de dir que l'ús de les Tic ha estat una eina que ha potenciat i generat aprenentatge significatiu, objectiu  principal del projecte.
 Finalment destacar que aquesta PAC m’ha estat molt útil per assolir estratègies de treball amb elements tecnològics en un context concret i que he après a valorar i incloure diverses eines tecnològiques a l’hora de dissenyar activitats d’ensenyament – aprenentatge, extraient  conclusions importants per al futur de la meva pràctica. Per tot això considero que la nota que em mereixo seria una A- o una B+.

Projecte. Conclusions

Aquest projecte m’ha permès entendre el grau de complexitat que sorgeix el intentar treballar d’una manera constructivista amb l’ús de les Tic. Aquesta assignatura, i en concret aquesta darrera activitat m’ha permès aproximar-me al fenomen de la incorporació de les TIC en l’educació. Interpretant els processos d’ensenyament i aprenentatge per valorar com les TIC poden potenciar el disseny, anàlisi i aplicació de situacions que promoguin l’aprenentatge significatiu.
 
 El fet que el projecte hagi sorgit d’un problema significatiu per l’aprenent, ha possibilitat un alt grau de motivació i un desenvolupament molt positiu. Ja des del inici s’ha plantejat com un problema per treballar la resolució, amb l’objectiu d’adquirir un aprenentatge el més significatiu possible, en una situació  organitzada d’ensenyament emmarcada en l’ús de les TIC i les teories constructivistes de Joanssen. L’activitat també ha intentat estar enfocat dins del marc de les CCEAE entenent que aquestes compateixen una visió constructivista del funcionament psicològic de les persones i consideren l’educació  una pràctica social i socialitzadora.
 
 L’aprenent ha pogut construir nous models mentals per tal d’aprendre l’ús dels recursos estilístics dels processador de textos, al mateix temps que li ha ofert la possibilitat de començar a treballar d’una manera autònoma amb l’ordinador.
 
 Resulta molt positiu i  valuós per a mi reconèixer que gràcies a la interacció amb les noves tecnologies el Mohamed hagi pogut experimentar situacions d’aprenentatge i donar respostes a les preguntes que tenia sobre com elaborar un treball escolar amb títols i colors, i per tant, aprendre també coneixements de manera plenament significativa. Valoro molt positivament també el canvi d’organització del grup d’en Mohamed, el grup de grans del Centre Diürn, ja que el dividir el grup en dos subgrups on en cadascun hi havia un educador, m’ha permés que jo em dediqués exclusivament i de forma individualitzada al Mohamed i a l’activitat.
 
 També he dir que m’ha sorprès molt positivament la capacitat que ha tingut en Mohamed per adquirir tots aquests nous coneixements, ja que en Mohamed és un noi que per les seves característiques té greus dificultats d’aprenentatge. Tot i la manca d’experiència en l’ús del processador de textos ha anat millorant en l’ús del ratolí així com amb els continguts específics del projecte, i encara que a l’inici hagi necessitat grans dosis de reforç positiu ha acabat sentint-se més segur i competent amb l’ús de l’ordinador.
 
 En Mohamed ha mostrat molt interès i motivació al llarg del projecte, segurament fruit de que per ell era un problema de la vida quotidiana i el fet de veure que al llarg de les sessions ha anat convertint-se una persona molt més autònoma.  Al mateix temps crec que s’ha compromès a nivell cognitiu, donat que per a ell atendre no és una cosa fàcil, pel seu TDHA es distreu molt fàcilment, , però ha demostrat una conversió dels seus esquemes antics amb esquemes nous molt més complexos, modificant els seus models conceptuals. Ha sabut respondre de forma eficient als nous aprenentatges així com a la forma d’aprendre’ls; en aquest aspecte el canvi volia construir i reorganitzar nous conceptes i produir un aprenentatge significatiu. Parlant des del constructivisme puc dir que s’ha aconseguit trobar una situació d’equilibri cognitiu, i per tant s’han complert els objectius.
 
 Remarcar que tant en durant tot el projecte el meu rol  era el de guia  i de mediador dels sabers socioculturals mitjançant processos d’internalització subjacents a l’adquisició dels coneixements per part de l’alumne. És tractava doncs de ser un agent cultural que ensenya en un context de pràctiques i medis sòcioculturalment determinats. Promovent activitats que segueixen una direcció intencionada per que l’alumne adquireixi coneixements progressivament, amb la  retirada  del meu suport progressiu.

La posada en pràctica d’aquest projecte reafirma el principal procediment utilitzat en la investigació-acció: la reflexió sobre la pràctica, amb la qual, tracte de proposar un canvi i millora de la nostra realitat socioeducativa i dels membres que hi participem en el procés

La principal dificultat que he trobat en aquesta activitat ha estat la tria d’un problema veritablement significatiu per l’aprenent, fins el dia que va arribar el Mohamed enfadat al Centre Diürn perquè li havien posat una mala nota en un treball a l’escola llavor em vaig adonar que ell tenia un problema i que jo el podia ajudar. També em preocupava que aquest tipus d'activitat s'integrés com aprenentatge significatiu, que no fos un projecte més com tots els que hem fet al llarg dels nostres estudis, però ràpidament em vaig adonar que la diferència restava en que aquests tipus d'activitats normalment estan proposades pels mestres, i que en aquest cas sorgeix de la motivació i l’interès del propi aprenent. Com a psicopedagoga m’he adonat que treballar activitats a partir de problemes significatius quotidians o propers a l’alumne és la clau en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Partir d’un problema quotidià pot esdevenir el desencadenant d’un aprenentatge significatiu. Quan l’aprenentatge és significatiu permet construir a l’alumne els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independentment i col·laborativa.
 
També he de dir que ha estat una laboriosa, que m’ha ocupat molt de temps de reflexió per enfocar bé el problema i el projecte però la valoro molt positivament ja que m’ha permès tenir una experiència en l’ús de les TIC en un context d’ensenyament i aprenentatge i dissenyar una activitat fent ús d’elles per tal de generar aprenentatge significatiu. Com a mediadora, he hagut de posar en funcionament habilitats i estratègies per tal de desenvolupar, adaptar i resoldre les diferents activitats.
 
 Com a conclusió, puc dir que estic molt contenta amb els resultats obtinguts, no només del procés viscut per l’aprenent sinó també el procés viscut per mi mateixa. La preparació i posada en pràctica d’aquest projecte m’ha servir per posar en pràctica tot allò après al llarg d’aquesta assignatura. He aconseguit deixar enrere l’angoixa que em causava el fet de que fos una assignatura amb tants aspectes innovadors per a mi creant una projecte del qual em sento ara orgullosa i satisfeta. Puc dir que en aquest cas no només l’aprenent, en Mohamed, es sent protagonista del projecte, sinó que jo com a mediadora també m’he sentit realment protagonista de l’aprenentatge.
 

Projecte. Mostres Documentals

En aquest enllaç es poden veure les mostres documenals del Projecte Com puc fer un treball xulo?

Fotografies de les sessions

Fitxes de les sessions

Projecte. Mapa Conceptual


Aquest mapa conceptual vol mostrar on es situa el projecte que presento en relació als coneixement científic que s’ha presentat a l’assignatura al llarg dels diferents mòduls. Per fer-ho, he volgut incorporar aquest projecte al mapa conceptual realitzat en la PAC 2. Per no presentar un mapa molt extens (incorporant al mapa de la pac 2 el d’aquesta pac 3), m’he centrat en el concepte de la Concepció Constructivista de l’Ensenyament i Aprenentatge Escolar CCEAE del mapa de la PAC 2 i els nodes que se’n derivaven. Així partint d’aquelles conceptes (destacats en el mapa actual amb una ombra de color blau) he incorporat els nous continguts del mòdul 3 així com el projecte “Com puc fer un treball xulo?”.
 

Projecte. Fitxa de disseny de l'activitat


TÍTOL DE L’ACTIVITAT

Com puc fer un treball xulo?


DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I LA TECNOLOGIA MEDIADORA
L’aprenent serà el Mohamed, un infant de 11 anys, que viu a Catalunya des dels 5 anys. Té un diagnòstic  per Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat i retard mental. L’aprenent assisteix quatre tardes a setmana al Centre Diürn amb el grup de grans.
La mediadora seré jo, educadora del Centre Diürn.
La tecnologia mediadora que s’utilitzarà seran ordinadors de taula, el processador de textos Microsoft Word i una impressora.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA

PROBLEMA

Com podem millorar l’elaboració i presentació de treballs a través d’un processador de textos com el Microsoft Word. 

DESCRIPCIÓ
Pel barri on està ubicat el Centre  Diürn (barri situat a les afores de la ciutat, amb una gran població gitana i de nouvinguts i un nivell socioeconòmic i cultural baix, amb un alt percentatge d’atur) la gran majoria dels infants que hi participen provenen de famílies amb un nivell socioeconòmic baix, sense possibilitat de disposar d’ordinadors o Internet a casa. Dins la programació del Centre Diürn hi ha destinada una sessió setmanal de repàs escolar pel grup d’en Mohamed, durant aquesta sessió els infants aprofiten per fer els deures de l’escola i, sobretot, els treballs fets per ordinador. Així, pel Centre és una situació quotidiana que els infants utilitzin la sala d’ordinadors per elaborar els treballs escolars.
D’aquesta situació quotidiana (la sessió setmanal de repàs escolar) és d’on sorgeix el problema, ja que en aquest espai en Mohamed s’ha queixat repetidament que a ell mai ningú li ha ensenyat a utilitzar un processador de textos i que com a conseqüència sempre rep pitjor nota en els treballs de la classe que els altres companys, ja que aquests presenten textos més ben elaborats, “més xulos” com ell mateix verbalitza. Per tant, és del propi aprenent qui exposa el problema, demanant ajuda de forma indirecta.
A en Mohamed li fascinen els ordinadors, hi té una vertadera fixació i li interessa molt tot allò que hi té relació encara que té molt poc domini i experiència en el seu ús ja que hi ha tingut un accés molt deficitari. A aquestes circumstàncies s’hi ha d’afegir les seves dificultats per comprendre i parar atenció a allò que se li explica així com la necessitat d’una atenció molt individualitzada per dur a terme els aprenentatges. Segurament per aquestes circumstàncies des de l’escola que en Mohamed no domini el processador de textos amb solvència no és veu com un problema, ja que consideren que no és una prioritat degut a les seves dificultats en la resta d’àrees. De fet, el seu tutor li ha indicat repetides vegades que no és necessari que ell porti els treballs fets per ordinador i que els pot presentar a mà. Per en Mohamed aquesta no és una veritable solució ja que ell té interès per aprendre a utilitzar el processador correctament i fer la tasca de la mateixa forma que els seus companys.
El que vull aconseguir amb aquest projecte és que en Mohamed aprengui a elaborar textos amb els recursos que ofereix el processador per poder així presentar treballs ben elaborats a l’escola millorant el seu  autoconcepte i autoestima.
 
CLASSIFICACIÓ DEL PROBLEMA
Per classificar el problema exposat seguiré la classificació de Jonassen i la  tipologia de solució de problemes que es descriu a l’apartat 2 “Aprendre a solucionar problemes” del Mòdul 3 de l’assignatura.
ESTRUCTURACIÓ
En un problema ben estructurat hi trobem tots els elements del problema ben definit de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible; posseeix respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució presentat i prescrit. En canvi, en un problema mal estructurat fa referència a activitats diàries, (com és la utilització d’un processador de textos) integra diversos camps de contingut, tenen uns objectius vagament definits amb diferents vies de solucions que són no predictibles ni convergents. En aquest cas, considero, que ens trobem més a prop d’un problema mal estructurat.
COMPLEXITAT
Pel que fa la complexitat s’han de tenir en compte tres dimensions. Per una banda el nombre de temes, funcions i variables que actuen en el problema, el nombre d’interaccions dins aquests temes i la predictibilitat del comportament d’aquests temes. En aquest cas, hi actuen diverses variables com la motivació del Mohamed, la seva destresa en l’ús del processador de textos o la possible incidència de les seves dificultats en el procés d’aprenentatge. Totes aquestes variables estan interaccionades entre elles i poden fer el problema més complex. Per tot això diria que és un problema complex però en baix grau.
ESPECIFICITAT DEL CAMP
Es tracta d’un problema ben situat, com ho acostumen a ser els mal estructurats. Les habilitats per resoldre el problema estan integrades en un context determinat: l’ús de les eines del processador de textos per embellir un document (utilització de diferents fonts, mides, colors etc.).
TIPUS
Pel que fa a la tipologia es correspon a problema de resolució de dificultats partint d’un problema força quotidià pel Mohamed (no poder presentar un treball estèticament ben elaborat).
COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS PER TAL QUE ELS SIGUI SIGNIFICATIU
Com s’ha dit en Mohamed té un gran interès per la tecnologia, principalment pels ordinadors. Aprofitant aquest fet i que és el propi subjecte qui es queixa a la sessió de repàs escolar de no ser capaç d’elaborar un treball estèticament ben presentat, com a mediadora, i partint d’aquest interès i motivació del Mohamed, li plantejo millorar la seva tasca en l’elaboració dels treballs escolars. Ell rep aquesta proposta amb molta alegria, es mostra molt feliç que algú li dediqui un temps de forma exclusiva per aprendre aquells continguts i procediments que el portaran a millorar en allò que més li agrada, l’ús de l’ordinador.  Cal dir que en Mohamed ja domina alguna continguts com obrir el processador de textos i escriure en ell, esborrar, retallar i copiar però desconeix com utilitzar tipografies diferents, com fer servir els colors i com canviar la grandària de les fonts.  
Exposo a continuació com s’ha fet la proposta del projecte al infant intentant mostrar-li com un problema significatiu per ell per tal que la seva resolució el motivi a participar-hi. He canviat els noms que apareixen per salvaguardar la seva intimitat.
Hora d’arribada al Centre Diürn del grup del Mohamed. Arriba ell amb els altres companys (va a la mateixa classe a l’escola que molts d’ells).
Txell: Bona tarda, Mohamed.
El Mohamed no escolta, va parlant amb uns companys...
Txell: Bona tarda, Mohamed.
Mohamed: No vale!  No és just! (M’adono que està a punt de plorar i que els altres companys se’n comencen a riure.)
Txell: Mohamed, vine amb mi (el rodejo per l’espatlla i  el porto a un altre sala per calmar-lo i  que m’expliqui què li succeeix)
Txell: Explica’m que passa.
Mohamed: Sempre és igual i ja n’estic fart. Sempre em posen mala nota! Sempre el Mohamed, no?I els altres bé, i jo no. No vale. Jo no sé fer-ho xulo.
Txell: Què no saps fer xulo? Els treballs del cole? (M’és fàcil detectar ràpidament la seva queixa ja que no és la primera vegada que la verbalitza)
Mohamed: Sí! El que vaig fer d’aquells tios raros m’han posat un 5!
Txell: Aquells tios raros que diu són els  egipcis? (Em costa evitar somriure per la seva forma d’expressar-se, ell se n’adona i somriu també. És un treball que havia començat a fer al Centre Diürn unes setmanes abans)
En Mohamed fa que sí amb el cap mentre somriu.
Txell: I perquè creus que t’ha posat un 5 la profe? Perquè no el vas fer xulo o perquè el que hi va escriure no estava prou bé?
Mohamed: Sí que estava bé, em vas ajudar tu, i la Tània (una voluntària del centre) i la Latifa (la seva germana gran que fa Eso). Jo feia els egipcis i el Boumedine (un altre nen de la seva classe que ve al Centre Diürn) feia el grecs... Txell mentre m’esperava per entrar el Boumedine jugava a pilota i no m’ha deixat jugar amb ell, tu dius que hem de jugar junts i jo li he dit que...
Txell: Mohamed, primer m’acabes d’explicar lo del treball i després parlem amb el Boumedine, vale? Mohamed, tu creus de debò que et posen pitjor nota perquè no és tan xulo el treball? El Carlos (el tutor) sempre et diu que pots fer-lo  a mà o a l’ordinador, com tu vulguis...
Mohamed: Ell em posa bona nota però les altres senyus no! La Carmen m’ha posat un 5!
Txell: Llavors tu creus que si sàpiguessis posar colors i fer les lletres més xules et posarien més bona nota?
Mohamed: Claro, com els altres.
Txell: I a tu t’agradaria aprendre a fer-ho?
Mohamed: Sí, claro.
Txell: Que et semblaria si els dies que fem repàs jo t’ensenyo a fer treballs xulos. Mentre els altres fan els deures o els treballs, tu i jo ens posem junts a l’ordinador i t’ensenyo a posar colors, fer títols...
No puc acabar la frase que s’aixeca de la cadira i es posa a saltar, fent el signe de la victòria i cridant::
Mohamed: Sí, sí! La Txell m’ajudarà!!! Però farem treballs xulos eh? I tu estàs amb mi tota l’estona eh?
CONTEXT DE L’ACTIVITAT. ASPECTES CONTEXTUALS RELLEVANTS PER A L’APRENENT.
Aquesta activitat es realitzarà en el context del grup de grans del Centre Diürn del que sóc educadora.  Aquest servei depèn de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament. El Centre Diürn és un servei diürn preventiu, fora de l'horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives dels infants que atén. El seu objectiu és proporcionar l’atenció a tots els infants i adolescents de 3 a 16 anys afavorint el seu desenvolupament personal i integració social i l’adquisició d’aprenentatges, prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits socioeducatius.
Els destinataris són infants i adolescents de 3 a 16 anys del municipi de Reus, dividits en quatre grups d’edat: Petits (de 3 a 5 anys), Mitjans (de 6 a 8 anys), Grans (de 9 a 12) del que forma part en Mohamed i Joves (de 13 a 16) amb prioritat per aquells que estan en situació de risc social. Per cada grup d’edat es programen unes determinades activitats ajustades als objectius del centre i a les necessitats i interessos dels destinataris. Les àrees que es treballen principalment són: l’àrea d’aprenentatge escolar i formació, l’àrea del lleure i l’àrea dels aprenentatges socials.
Aquest miniprojecte el duré a terme en les sessions de repàs escolar del grup de grans que es fa una vegada a la setmana en el context de l’aula d’ordinadors del Centre que disposa de connexió a internet així com d’una impressora. En el repàs escolar hi assisteixen els 16 infants del grup de grans del que forma part en Mohamed. A la mateixa aula hi haurà dos educadores més per poder atendre els altres infants mentre jo duc a terme les activitats amb en Mohamed. Tots els recursos tant d’espai com personals són coneguts i familiars per l’aprenent.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DE L’APRENENT
En Mohamed és un infant d’onze anys, d’origen marroquí que viu a Catalunya des dels cinc anys. Des de la seva arribava ha viscut en diferents poblacions fins que fa un any es va instal·lar a un barri de les afores de Reus. Està diagnosticat amb un Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat a la vegada que pateix certa discapacitat cognitiva. Necessita més temps i esforç que els seus companys per entendre les tasques, així com les instruccions dels jocs que se li han de repetir diverses vegades, fet que es veu incrementat per la seva dificultat per concentrar-se.  No és conscient del seu diagnòstic ni de les seves dificultats. És molt repetitiu en algunes accions, té veritables fixacions, per exemple, amb els mòbils, els ordinadors i el futbol, li costa canviar de tema. Té un bon ús del llenguatge, tant en la comprensió com en l’expressió, i domina perfectament del idioma. És un infant molt alegre, educat, atent i proper. Es mostra sempre col·laborador, participatiu i social: per ell és molt important tenir amics i ho demostra. Als seus companys els hi va costar entendre les seves dificultats i en un primer moment el van deixar de banda, fet que ell no entenia perquè es veu igual que la resta. A poc a poc, els companys han entès les seves necessitats i el comencen a tenir en compte, tot i així, algunes vegades se’ls hi fa repetitiu i carregós per les seves fixacions. Té poca resistència als canvis, li costa molt canviar les activitats que li agraden, ell faria sempre el mateix. Es mostra molt efusiu i exagerat en totes les seves emocions (siguin positives o negatives) amb poca resistència a la frustració i actituds infantils per la seva edat.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR. OBJECTIUS ESPECÍFICS D’APRENENTATGE
OBJECTIUS ESPECÍFICS D’APRENENTATGE
A través d’aquest miniprojecte el que es vol aconseguir és:
  • Utilitzar de forma adequada i amb una finalitat pràctica per a la vida quotidiana els mitjans tecnològics i els aparells electrònics disponible.
  • Aconseguir un aprenentatge en els recursos estètics del processador de textos així com millorar l’ús del mateix.
  • Mantenir les habilitats acadèmiques i comunicatives apreses en contextos i situacions significatius.
  • Proporcionar confiança, millorar l’autoconcepte i l’autoestima del Mohamed a través de la millora en la presentació dels treballs.
  • Afavorir l’autonomia personal per tal que sigui capaç de realitzar els treballs de forma autònoma d’aquí en endavant.
  • Entendre no només la utilitat dels recursos del processador de textos sinó també la seva utilitat per satisfer les seves necessitats reals.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR
Aquests objectius que s’han plantejat es relacionen principalment amb les competències següents:
  • Competència en el tractament de la informació i competència digital.
  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
  • Competència d'autonomia i iniciativa personal
  • Competència d'aprendre a aprendre.
Per dur a terme un aprenentatge significatiu es partirà dels seus coneixement previs en els processador de textos que ja s’han indicat anteriorment.
CONTINGUTS: ANÀLISI DEL CONEIXEMENT A APRENDRE
CONCEPTUALS
  • Conèixer els recursos estètics del processadors de textos.
PROCEDIMENTALS
  • Insertar colors i diferents tipologies de fonts en un document utilitzant les diferents opcions que existeixen.
  • Utilització de les eines informàtiques correctament.
  • Crear títols amb els Word Art.
  • Ús dels accents gràfics, la negreta, la cursiva i el subratllat (continguts no previstos inicialment en el disseny de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge i que vaig incorporar en la primera sessió tal i com s’explica en l’apartat següent: Descripció del procés seguit).

ACTITUDINALS
 
  • Presentació clara i ordenada de diferents tipus d’informació
  • Reconeixement de la utilitat de les funcions estètiques del processador de textos.
  • Confiança en les pròpies capacitats per saber expressar i representar  la informació a través d’aquesta utilitat.
  • Confiança, autonomia i independència vers les diferents tasques
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS PER A L’ACCIÓ AMB BREU DESCRIPCIÓ DEL PAPER DEL MEDIADOR DE LES TIC.
Es plantegen 4 sessions d’una 1 hora cadascuna.
SESSIÓ 1
Presentació de l’activitat. Relacionar els coneixements que s’adquiriran amb els coneixements previs que ja disposa en Mohamed . Avaluació dels coneixements previs entorn el maneig de l’ordinador i el funcionament dels processadors de textos. Experiència prèvia en Word.
SESSIÓ 2
Com es canvia la font  i la mida de les lletres amb el Word?
Fitxa treballant els canvis de font i mida.
SESSIÓ 3
Com es canvia el color de les lletres amb el Word?
Fitxa treballant els canvis de color de les lletres.
SESSIÓ 4
Com puc  fer un títol amb el Word?
Fitxa treballant el Word Art i de repàs dels altres continguts.
(En aquesta sessió vaig incorporar canvis pel que fa al contingut durant la realització del projecte que s’expliquen en l’apartat següent: Descripció del procés seguit).
Jo com a mediadora acompanyaré en Mohamed en la realització de les diferents activitats per tal que pugui anar assolint els aprenentatges de manera activa, tot recolzant i potenciant la seva participació i ajudant-lo a solucionar els problemes amb els que es vagi trobant al llarg del procés d’ensenyament i aprenentatge. Durant el procés, si és possible, aniré reduint el suport per tal de que l’aprenent es senti cada vegada més autònom.
 
En aquest cas, el paper de les TIC consisteix en ajudar-nos a solucionar un problema tot facilitant-nos la tasca. Hem identificat un problema de l’entorn, com és la dificultat que mostra en Mohamed per dur a terme treballs estèticament ben presentats i hem vist que és susceptible de ser resolt mitjançant l’ús d’un processador de textos com el Word. Les TIC, en aquest cas, ens ajudaran a realitzar d’una millor manera una tasca amb la que en Mohamed tenia dificultats.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB ELS CONTINGUTS D’AQUESTA ASSIGNATURA
Aquest miniprojecte pretén partir d’un problema significatiu, i més o menys quotidià, que l’aprenent pugui entendre i que el motivi a actuar i dirigeixi el procés de resolució del problema i l’aprenentatge significatiu.
La fonamentació psicopedagògica del disseny es basa en l’enfocament constructivista i en l’aprenentatge significatiu. Es parteix dels coneixements previs, de les inquietuds que té l'alumne i de la seva participació per tal que sigui subjecte actiu del seu procés d’aprenentatge. L’aprenent, en tot moment, és un element actiu i investigador, protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. El professional adquireix un paper de facilitador i mediador d’aquest procés, posant a l’abast totes les eines necessàries i fomentant l’autonomia de l’alumne.
Es parteix del que l’alumne ja coneix, tenint en compte les seves necessitats i els seus interessos. Es defensa la idea de que el coneixement es construeix a partir de l'experimentació directa i de l'experiència. A través de les diferents activitats i sessions buscarem crear en el Mohamed un canvi significatiu mitjançant la pràctica, el descobriment i l’acció. Mitjançant aquesta activitat l’alumne podrà reestructurar els seus models mentals i adquirir-ne de nous. És per això que pretenem que l’aprenentatge sigui funcional, col·laboratiu, contextualitzat i que promogui la motivació.
Les noves tecnologies són un recurs important a tenir en compte a l’educació dels alumnes. Per això és important que podem incorporar els recursos informàtics i les noves tecnologies a l’aprenentatge de nous continguts, procediments i/o actituds.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Hem de tenir en compte que no és una activitat formal ni acadèmica, de la qual no necessitem obtenir cap tipus de qualificació per a cap expedient formal.
Durem a terme una avaluació inicial per tal d’avaluar els seus coneixements previs entorn els processadors de textos i dels seus recursos estètics, a fi de tenir un punt de partida dels seus coneixements. A partir d’aquí dissenyarem la resta de sessions.
Durem a terme també una avaluació continuada durant la realització de les diferents sessions. A través de l’observació del aprenent en les diferents sessions i de les verbalitzacions, preguntes o dubtes que pugui anar formulant al llarg dels diferents moments avaluarem com es desenvolupa durant les diferents activitats, amb quines dificultats es troba o quines ajudes necessita. Els tipus de recursos que utilitzi i com els utilitzi o l’autonomia que mostri també serà un criteri a tenir en compte a l’hora d’avaluar l’adquisició d’aprenentatge significatiu entorn aquesta activitat.
PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ
Aquest miniprojecte es portarà a terme des del 8 de maig fins al dia 29 de maig, fent 4 sessions, una per setmana. La previsió de durada de les activitats és de 1h realitzant-se cada dimecres de 18.30h a 19.30h.