Impressions del debat CTS

En l'entrada anterior vaig exposar alguns dels meus temors abans del inici d'aquest debat. Ara, que ja l'estem acabant, m'agradaria fer algunes consideracions finals.

En un primer moment estava espantada per haver de tenir present moltes coses diferents: fer servir un model d'argumentació, parlar des d'un bàndol concret, seguir una estructura formal concreta per fer les aportacions (subratllar les premisses, posar en negreta les conclusions etc) Però després, un cop començat a debat i veure les primeres aportacions dels meus companys vaig veure que no era tant com em semblava per un motiu: dominava força el tema.

Al haver llegit amb anterioritat el mòdul de l’assignatura i l’article de Domènech i Tirado em donava una base de coneixements per poder participar des del meu bàndol concret: el sociodeterminista. Podia seguir els raonaments dels meus companys, relaciona’ls moltes vegades amb els continguts dels mòduls, i això em va aportar seguretat per elaborar les meves pròpies aportacions. Si no hagués tingut aquesta base m’hauria estat impossible seguir el debat amb unes intervencions fonamentades. Segurament hauria pogut fer aportacions però haurien estat molt bàsiques, com si qualsevol persona d’un altre àmbit es trobes amb aquest debat i hi participés. Els coneixements que m’han aportat els mòduls m’ha donat la base per començar a elaborar les meves argumentacions.

Per altre banda, tota l’estructura organitzativa del debat que un primer moment m’imposava, a la pràctica m’ha servit per seguir millor el debat, ha estat més fàcil poder parlar de diversos temes perquè cadascun tenia el seu fil. A més, les qüestions de format, han servit per veure ràpidament les premisses de cadascú, el seu posicionament i les idees que sostenia. I, a més, al haver-hi dos bàndols, realment s’ha fet un debat, perquè es posaven sobre la taula posicions diferents, contraposades. En tots els altres debats virtuals en els que he participat les aportacions eren molt repetitives perquè en general tothom opinava els mateix i era difícil fer alguna intervenció sense repetir un company o intentant aportat una idea nova. Des de l’organització d’aquesta assignatura és més fàcil argumentar i contraargumentar, rebatre i fer noves aportacions.

Per últim, pel que fa als bàndols, a mi m’ha tocat defensar el sociodeterminista. En un primer moment no estava gaire convençuda perquè creia que jo m’apropava més al bàndol tecnodeterminista i que no trobaria arguments a favor del bàndol que m’havia tocat. Però a la pràctica, he vist que en molts temes (sobretot pel que fa al rol del professor) estic a favor del bàndol social i he acabat arribant a la conclusió, que cap “isme” em defineix plenament. Crec que no em veig reconeguda amb cap dos bàndols , sinó que em trobo en una posició intermitja, com la del “teixit sense costures”, ja que crec que hi ha una relació interpendent entre ciència, tecnologia i societat.

Així que en conclusió estic contenta del debat en el que he participat, que m’ha ocupat molt de temps i esforç, però que ha valgut la pena perquè m’he apropat a posicions que en un principi creia allunyades i, que al cap i a la fi, m’han enriquit.